King Kong. Part 5. Obra mestra.

King Kong

Transparent lector,

durant les anteriors entrades ja hem explicat alguns dels mèrits d’aquest film. No obstant això, no deixarem de reafirmar-nos en l’evolució que aquesta pel•lícula suposa per a la història del cinema.

Així que us convido a que m’acompanyeu i descobriu amb mi el per què un senzill film d’aventures assoleix aquesta categoria d’obra mestra.

King Kong. Part 4. Context històric cinematogràfic.

King Kong

Matxucat per la crisi lector,

potser pensareu que aquest film no amaga cap missatge sobre el temps que corrien en aquells moments. Una projecció on l'aventura i els efectes especials (molt avançats per a l'època, insisteixo) són els protagonistes principals ens poden fer valorar superficialment tot allò que aportà aquesta obra.

Realment aquesta pel•lícula no seria pas un exemple històric de com es va viure la gran depressió a Estats Units, (si voleu abundar en el tema us recomano ferventment veure l’obra mestra The Grapes of Wrath (John Ford, 1940)), però sí que aprofita el context social per amollar-lo a l’argument.

King Kong. Part 3. La pel•lícula.

King Kong

Perdut lector,

no hi ha cap mena de dubte en que la pel•lícula va ser un èxit comercial sense precedents.

L’argument és innegablement del tot temptador. Un personatge d’un director ambiciós, un viatge cap a terres desconegudes, una illa misteriosa amb indígenes sacrificant congèneres, un ésser enigmàtic i adorat, monstres prehistòrics i una trama que fa que la bèstia defalleixi per amor.

King Kong. Part 2. El repartiment i la part artística.

King Kong

Diluït lector,

què li va passar a un tros d'actriu com Fay Wray?

Si m’ho preguntés algú diria que tenia tot per ser una de les estrelles més recordades de la història del cinema. Sí, ho tenia tot: talent, bellesa, sensualitat... No puc entendre que li va passar per a no desenvolupar espectacularment la seva carrera a partir d’aquest film tan comercial. Però alguna cosa deuria passar...

King Kong. Part 1. El director i la part tècnica.

King Kong

Aventurer lector,

per primera vegada, potser l’última, parlaré d’un parell de directors que no varen fer mai més res lloable al món del cinema. Però imaginar i filmar aquesta pel•lícula és prou mèrit com que per a que no oblidem mai els seus noms.

Us estic parlant de Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, els artífexs d’aquesta meravella que va avançar tantes i tantes coses en el món del cinema.

Freaks. Part 5. Obra mestra.

Freaks

Culte lector,

ens trobem per primer cop davant un film que no va ser considerat fins moltes dècades després de la seva estrena. Uns pocs crítics i uns pocs espectadors guardaven el seu record amb delit esperant que algun dia es tornès a estrenar aquesta meravella.

Podria ser aquest film la primera pel•lícula de culte de la història? Què és una pel•lícula de culte? Què la diferencia d’una obra mestra? Una pel•lícula de culte està abocada a convertir-se amb el temps en una obra mestra? Quantes qüestions! M’acompanyeu per intentar esbrinar-ho? Endavant.

Freaks. Part 4. Context històric cinematogràfic.

Freaks

Firaire lector,

aquest film no és pas un documental. És una producció de Hollywood, però s’aproxima extraordinàriament al món que vivia aquella gent. Ens mostra el costat humà d’allò que en un primera mirada veiem com a inhumà.

No era pas estrany que a finals del segle XIX i principis dels XX hi haguessin circs i fires. Però la fira anava més enllà de l'entreteniment, satisfent la morbositat i mostrant la part més estranya i repugnant de la natura física humana, això sí, de vegades encabint un pocs participants del circ.