dimecres, 25 de gener de 2012

Com veure una pel·lícula. Part 1.


Benvolgut lector,

sense pretendre dogmatitzar, anem a traçar una fina línia per intentar gaudir el màxim d'una pel·lícula.

Partirem de la base que al cinema el nostre gust personal pot influenciar-nos més que en d'altres arts. Podríem estar delectant-nos davant una obra de Degas, però mai aniríem al cinema a veure un pel·lícula sobre ballet (ni que fos una obra mestra).

Per ara us recomano fiar-vos absolutament del vostre gust. Si aconsegueixo que només un de vosaltres gaudiu d’una pel·lícula que mai haguéssiu vist em consideraré l’home més privilegiat del món.

Però anem per parts. Per què ens agrada un pel·lícula?

De vegades, al sortir del cinema, sentim al nostre acompanyat entusiasmat, cridant eufòric ”La fotografia era perfecta! Quina manera de tractar la llum!”... L'amic amuntega exclamacions superlatives sobre qualsevol aspecte propi de la tècnica fílmica i s’enreda en intentar fer-nos saber per què aquell  petit detall o aquell pla impossible era tan extraordinari. Per ara us aconsello que no li feu ni cas. Si s’enreda, probablement no us aportarà massa en els matisos que no heu captat.

A nosaltres, per saber si ens agradat una pel·lícula, només ens ha d’interessar una cosa: me l’he cregut? Si durant un parell d’hores he aconseguit viure la història i formar part d’ella, puc sortir del cinema amb la convicció que he pagat uns bons diners (potser és per això que les obres que varem veure de nens, ara no ens agraden tant. Ja no ens les creiem!). Després ja esbrinarem si m’he cregut la pel·lícula pel seu muntatge o la seva fotografia o el seu guió...

Tot influirà perquè, en realitat, sense una perfecció harmònica de totes les parts tècniques és impossible salvar un film. És cert que algú pot sublimar un aspecte recorrent com la fotografia, però no és signe indicatiu d’entendre de cinema.

El primer consell doncs, és que aneu al cinema amb la intenció de endinsar-vos en la història, de creure-us la història, i poseu tot de la vostra part per intentar-ho. Si seiem a la butaca amb set quilos de crispetes, dos barrils de refrescos i un pastís de nata i xocolata, potser ens costarà una mica més concentrar-nos mentre intentem que no ens caigui tot, potser no veurem prou bé la pantalla sepultats pel menjar i potser no escoltarem nítidament les paraules, distrets pels sorolls incontrolables que la nostra mandíbula desbocada farà a tort i a dret.

Pot ser és demanar massa, però jo intento sempre posar tot de la meva part: sec, miro i escolto. Fins i tot jo sé fer les tres coses a l’hora. I us ben asseguro que no em cal res més.

La mateixa convicció us aconsello per a veure les pel·lícules al nostre aparell de DVD. De fet, si això fos un curs guiat i intentéssiu per veure cadascuna de les obres proposades (espero que al menys ho intenteu), ho hauríeu de fer a casa vostra, en la majoria dels casos. Sortosament totes estan editades en DVD. No tindreu cap problema en poder-les llogar o comprar, o, amb els temps que corren demanar-me-les a mi mateix en préstec.

Així que si voleu gaudir i entendre un film us aconsello no fer al mateix temps el sopar mentre poseu una rentadora. Millor seure al nostre sofà favorit, donar-li al ‘play’ i mirar i escoltar. Seure, mirar i escoltar.

Quatre paràgrafs més amunt hem parlat d’entendre de cinema. L’única manera d’aconseguir-ho és veient pel·lícules. Moltes pel·lícules. Per ara podrem sospitar que una pel·lícula pot ser recomanable si ens ha agradat (ens l’hem cregut). Si la tornem a veure i ens torna a atrapar, segurament podrem afirmar que és bona.

A banda d’això, intentar esbrinar què aporta la pel·lícula, quin és el seu context històric i on està la innovació, ens serà imprescindible a l’hora de valorar els clàssics. No patiu. Jo me n’encarregaré de presentar-les el millor que pugui.

Tot i així, no us desanimeu si no us entusiasma una obra considerada mestra. Tots tenim els nostres gustos i les nostres circumstàncies, i serà impossible que algú que odiï el musical pugui gaudir del gènere. Però malgrat els nostres gustos personals, us aconsello que veieu tot allò que es recomana (que us recomano, si em permeteu)  i si us ho creieu durant un parell d’hores, us podreu donar per allò de més satisfets... De moment.

A la propera entrada parlarem molt breument de com podem gaudir de l’art. Si val per a totes les arts, també ens valdrà pel cinema. Fins aviat.

Salut i bon cinema!

Cap comentari:

Publica un comentari