Der Blaue Engel. Part 3. La pel•lícula.

Der Blaue Engel

Bilingüe lector,

El títol original d’aquest film és Der Blaue Engel (Josef von Sternberg, 1930), però no tingueu cap problema en veure el film The Blue Angel (Josef von Sternberg, 1930). Us asseguro que aquest darrer no és una versió doblada a l’anglès, sinó una “altra” versió original.

Efectivament, aquest llargmetratge té la particularitat que fou fet dos cops, repetint exactament totes les escenes, però variant l’idioma.

Der Blaue Engel. Part 2. El repartiment i la part artística.

Der Blaue Engel

Diví lector,

abans de fer quatre pinzellades sobre la diva, us vaig a presentar a qui, en teoria, era la gran estrella de la pel•lícula.

Potser mai heu sentit parlar d’Emil Jannings. Us ben asseguro que el fet que el seu nom figurés com a actor principal als títols de crèdit era una garantia per a que la pel•lícula tingués una inusitada expectació a l’altra banda de l’Atlàntic.

Der Blaue Engel. Part 1. El director i la part tècnica.

Der Blaue Engel

Xerraire lector,

m’heu de creure si us dic que aquesta alternança entre Estats Units i Alemanya és mer fruit de la casualitat més absoluta.

Volia començar l’any 1930 (un any ben rodonet) per, a partir d’ara, començar a seguir una cronologia estricta; i he valorat tres pel•lícules, tres obres d’allò més notables, per començar aquesta nova etapa: Sus les toits de Paris (René Clair, 1930), L’âge d’or (Luís Buñuel, 1930) i el film que protagonitza aquesta entrada.