dissabte, 25 d’agost de 2012

Frankenstein. Part 2. El repartiment i la part artística.


Icònic lector,

si a l’anterior entrada insinuàvem que Whale va quedar encasellat per l’èxit de les seves pel•lícules de terror, no hi ha terme per anomenar el que li va passar a la nova estrella que sorgí en aquest film.

El monstre, la criatura, el dolent despietat, la nova estrella del terror: Boris Karloff, lligat per sempre més al paper que el va portar a la fama, representat al nostre imaginari com el monstre de Frankenstein que un dia aterrà el poble.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Frankenstein. Part 1. El director i la part tècnica.


Suïcida lector,

l’any 1931 torna a ser un període en el que podríem haver escollit diversos films per comentar en aquest modest viatge.

Tornem al terror, però us garanteixo que cap preferència per cap gènere m’influeix a l’hora d’escollir la següent anàlisi. Senzillament busco tot allò que descobrirem amb aquesta nova pel•lícula.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Der Blaue Engel. Part 5. Una obra mestra.


Vampiresc lector,

només cal que us fixeu en la fotografia que precedeix totes les entrades dedicades a aquest film per adonar-vos que, un cop més, estem davant alguna cosa que no s’havia fet mai.

Em refereixo a les cames amb mitges i lligues del personatge de Lola Lola. La sensualitat, l’erotisme, la provocació, la carn, el sexe... El tarannà del paper que borda Marlene Dietrich consolida l’invent flagel•lador de la femme fatale.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Der Blaue Engel. Part 4. Context històric cinematogràfic.


Fugisser lector,

ens trobem a l’any 1930. El cinema sonor es consolida i tothom comença a entendre que no hi ha marxa enrere.

Els Estats Units, ja amb un sistema d’estudis organitzat i potent, comença a produir pel•lícules parlades que mostren al món la meravella del so. La vella Europa intentarà assolir les tècniques necessàries i començar amb força aquesta nova etapa.