partim de la idea que el cinema és un art. És important ficar-se aquest concepte al cap i tenir-lo present, tot i el populisme del mitjà. Això sí. Té certes connotacions que el fan una mica particular.
En primer lloc us he de dir que tendim a lligar l’art amb un concepte estètic, però de vegades la bellesa acaba essent l’aspecte més insignificant quan traspassem el llindar de
la Modernitat. L’art va molt més allà de les idees estètiques. Però al cinema som més complaents i no ens ofenem quan sentim un superflu “m’ha agradat la pel·lícula”, o un “no m’ha agradat gens”. Tot i què, inconscientment, podem haver separat de la nostra percepció el gust estètic, ja que ens pot haver agradat molt una pel·lícula amb un grapat d’assassinats terribles. La valoració final, permesa, acabarà essent un “m’ha agradat”.
