dimarts, 31 de gener de 2012

Els orígens del cinema. Part 1. Els Lumière i Méliès.


Enigmàtic lector,

podríem encetar avui l’entrada més llarga de la història dels blocs, però el meu repte és fer-vos passar una estona agradable i no fer un discurs feixuc. Així què...

“Passeu, passeu! Contempleu la realitat en moviment! La imatge ja no serà mai més fixa! Passeu i descobriu el gran invent que revolucionarà el proper segle: el cinematògraf!”

diumenge, 29 de gener de 2012

El cinema com a art


Admirat lector,

partim de la idea que el cinema és un art. És important ficar-se aquest concepte al cap i tenir-lo present, tot i el populisme del mitjà. Això sí. Té certes connotacions que el fan una mica particular.

En primer lloc us he de dir que tendim a lligar l’art amb un concepte estètic, però de vegades la bellesa acaba essent l’aspecte més insignificant quan traspassem el llindar de la Modernitat. L’art va molt més allà de les idees estètiques. Però al cinema som més complaents i no ens ofenem quan sentim un superflu “m’ha agradat la pel·lícula”, o un “no m’ha agradat gens”. Tot i què, inconscientment, podem haver separat de la nostra percepció el gust estètic, ja que ens pot haver agradat molt una pel·lícula amb un grapat d’assassinats terribles. La valoració final, permesa, acabarà essent un “m’ha agradat”.

dimecres, 25 de gener de 2012

Com veure una pel·lícula. Part 1.


Benvolgut lector,

sense pretendre dogmatitzar, anem a traçar una fina línia per intentar gaudir el màxim d'una pel·lícula.

Partirem de la base que al cinema el nostre gust personal pot influenciar-nos més que en d'altres arts. Podríem estar delectant-nos davant una obra de Degas, però mai aniríem al cinema a veure un pel·lícula sobre ballet (ni que fos una obra mestra).

dimarts, 24 de gener de 2012

Veniu, veniu. Jo us acompanyo...


Cinema Victòria. (Hospitalet de Llobregat a finals dels anys 70).
Estimat lector,

serà aquest un bloc que a través d'una sèrie de pel·lícules fonamentals us ajudarà a entendre què és una obra mestra. No és pas fàcil poder explicar al neòfit què és una obra mestra cinematogràfica, ja que les nostres circumstàncies ens poden portar a menysprear perles sublims i a estimar bunyols inclassificables.

On està doncs el secret? Què fa que un film sigui magnificat pels crítics i fer-lo etern? Si no compartim el criteri dels crítics no sabem de cinema? Per què m'avorreix una pel·lícula que la humanitat ha classificat d'obra mestra?