diumenge, 31 de març de 2013

A Night at the Opera. Part 1. El director i la part tècnica.


Mediador lector,

segurament quan algú parla de les pel•lícules dels Marx pensen que ells ho feien absolutament tot. No solem recordar directors o guionistes i sempre ens expressem en termes com “vaig a veure una pel•lícula dels germans Marx”, com si ells foren els encarregats absoluts de muntar tot l’entrellat.

La seva subversió, prou palpable, ens pot condicionar a l’hora d’entendre com es fa una pel•lícula, però m’heu de creure: no hi ha film possible sense bona direcció, bon guió i bons tècnics que arropin els protagonistes.

diumenge, 17 de març de 2013

It happened one night. Part 5. Obra mestra.


Trepidant lector,

a cadascuna de les entrades precedents hem anat descobrint algunes pinzellades que determinen el per què aquest film és una obra mestra.

Si es combina un magnífic director, un magnífic guió i uns magnífics actors, difícilment el producte resultant no serà excel•lent. I efectivament, Capra sap aprofitar el material per arrodonir-lo amb tots els mitjans tècnics i artístics necessaris.

dissabte, 2 de març de 2013

It Happened One Night. Part 4. Context històric cinematogràfic.


Esbojarrat lector,

encetàvem l’anterior entrada preguntant-nos si aquest film era més del mateix en quant al gènere de comèdia, o els posteriors films abundaven en la fórmula de It Happened One Night (Frank Capra, 1934).

La resposta és ben senzilla: les pel•lícules posteriors intentaran imitar el plantejament, el ritme i la situació que imposa aquesta joia.