dissabte, 28 d’abril de 2012

Metropolis. Part 3. La pel•lícula.



Robòtic lector,

els temps que corren són prou adients pels robots. Per exemple, hom pot fer un bloc aïllant-se dins una cova mentre el món s’ensorra. La ciutat pereix i el suïcidi planeja, però més val pensar que aportem alguna cosa i acotar el cap davant l’ordinador.

Potser això li deuria passar a Lang. Ell, igual que la resta de mortals, contemplava indefens com els temps superaven els seus afanys.

divendres, 20 d’abril de 2012

Metropolis. Part 2. El repartiment i la part artística.



Avançat lector,

abans que res dir-vos que Lang es va basar en la novel•la de Thea von Harbou per portar al cinema aquesta història, i que ella; la perfecta, enginyosa i admirada escriptora, era la seva dona per aquella època.

Hagués estat un tàndem perfecte a no ser per petits detalls que composen la naturalesa humana, com per exemple, la ideologia...

dissabte, 14 d’abril de 2012

Metropolis. Part 1. El director i la part tècnica.



Futurista lector,

fa pocs dies vàrem fer un viatge partint de la vella Alemanya i aterrant als incipients Estats Units. Vet aquí, que el destí ens fa tornar a Alemanya, i vet aquí, que properament tornarem a Estats Units.

No penseu pas que el setè art no es desenvolupa de la mateixa o millor manera a d’altres països d’arreu del món. Ni tampoc que tinc cap predilecció especial per cap cultura que no sigui la meva pròpia... Però el meu neguit m’ha fet pensar que havíem de tornar amb els germans.

divendres, 6 d’abril de 2012

The Gold Rush. Part 5. Una obra mestra.

a mon pare...


Enfebrat lector,

com és habitual, ja hem presentat unes pinzellades que fan única aquesta obra. L’argument, els decorats, les tècniques de superposició, la història...

És curiós, però alhora significant, remarcar que aquesta va ser la primera pel•lícula en la que Chaplin tenia un guió escrit prèviament. Fins i tot amb els corresponents drets d’autor. Ara seria impensable començar un film sense un guió previ, però en aquella època se solia improvisar sobre la marxa. Però el nostre geni ho volia tot ben coordinat. I coordinat va ser, perquè el tractament de la història és excel·lent.

diumenge, 1 d’abril de 2012

The Gold Rush. Part 4. Context històric cinematogràfic.

a mon pare...


Famolenc lector,

Ja haureu vist que aquesta pel•lícula és prou diferent a Nosferatu, eine Symphonie des Grauens (F.W. Murnau, 1922). Referint-nos a aquesta darrera parlàvem de grans moviments artístics que varen fer trontollar el pensament intel•lectual dels inicis del segle XX.

L’expressionisme, el realisme! Fauvisme, impressionisme, cubisme... L’avantguarda havia arribat a la vella Europa, i mentre, els americans, curtets en la seva essència i lluny d’aquest esperit creador, feien films per riure. O pot ser no?