diumenge, 24 de juny del 2012

Com veure una pel•lícula. Part 3.



Políglota lector,

res d’explicacions contundents sobre la manipulació del doblatge. Fets! Els fragments que veureu a continuació fan que pensi que aquesta és l’entrada més difícil i il•lustrativa que he fet fins ara.

Hores i hores m’ha costat veure, repassar, escollir i editar els tres vídeos que veureu a continuació. Espero que gaudiu alhora que enteneu el per què no es pot veure una pel•lícula doblada.

Auguro que aquesta serà una de les entrades més visitades del bloc. El temps ens posarà a tots a lloc. Ara, pugeu el volum, pugeu-lo al màxim. Seieu i escolteu mentre us explico la situació.


El doblatge fa d’una escena intrigant un escena absurda.

* Escena original: mexicans que parlen espanyol. Americans que parlen anglès (un entén l’espanyol). Un francès que entén una mica l’anglès i un traductor americà que parla en francès al francès perquè se li escapa algun matís en anglès.



* Escena doblada: mexicans que parlen espanyol. Americans que parlen espanyol (tot i que un entén l’espanyol). Un francès que entén una mica d’espanyol i un traductor americà que li parla en francès al francès perquè se li escapa algun matís en espanyol.


Una senzilla escena que inicia una magnífica trama, ens ha desviat a pensar si el francès és bipolar (quan parla en espanyol ho fa amb accent francès i quan parla en francès ho fa amb accent espanyol). Després, quan el vell parla en espanyol i l’americà tradueix amb la mateixa llengua només podem pensar que el francès és imbècil o sord. Per favor! El francès és ni més ni menys que François Truffaut. Quin poc respecte!

Avui en dia encara contem amb milers de pel·lícules on si el doblat parla espanyol i ha de ser traduït pel context de la història, es manipula, se li dóna una altra nacionalitat o senzillament es cau en l'absurd fent que els personatges tradueixin a la mateixa llengua.

El resultat és que amb aquest senzill parany hom pot manipular un argument, a banda de corrompre el guió original, i es poden corrompre els fets històrics que el film ens presenta (molt freqüent als westerns on alguns indis natius parlaven espanyol).


La censura manipula els diàlegs.

* Escena original: On va matar la persona? A Múrcia. Per què? Era un espia de Franco. Ho tornaria fer? Sí, si fos un espia de Franco.


* Escena doblada: On va matar la persona? A Trípoli? Per què? Era un espia i hi havia guerra. Ho tornaria a fer? Sí, si fos un home com aquell.


El meu tall preferit! M'ha portat moltes hores trobar alguna cosa tan explícita en una obra tan important per a la història del cinema.

Aquest DVD (com tots els altres) pertany a la meva col•lecció particular de clàssics. És a dir, està comprat en la darrera dècada. El doblatge (com d’altres milions de films) és de l’etapa franquista. Ni s’han molestat en arreglar-ho. I a més, us ho ven asseguro, la no sincronització entre veus i llavis és producte de l’original. Són molts i molts els clàssics on més val no mirar els llavis dels actors.

El resultat és que aquest doblatge a l'època de l'estrena era tan reprovable com eficaç... Però ara, igual que continuem doblant sense estar sota una dictadura feixista, continuem conservant doblatges que defensen aquelles manipulacions. Malauradament aquest és el cas més comú dins el món cinematogràfic forani doblat a l'espanyol. Cada cop que veieu un clàssic doblat correreu el risc de no saber de què va la història i us perdreu, com alguns valents, es pixaven a la cara del dictador Franco fent una crítica al seu règim tan reprovable.


El doblatge pot espatllar una escena. En aquest cas una pel•lícula.

* Escena doblada: xerren del nou treball del protagonista i de l'incident a l'hotel.


* Escena original: xerren del nou treball del protagonista i de l'incident a l'hotel.


Aquest cop he posat primer l'escena doblada perquè el gran públic no arriba a conèixer la original. Després, aquest gran públic, se sent capaç de valorar una pel·lícula com si no s'hagués perdut una part primordial, una de les més interessants i més importants: la interpretació dels actors.

He escollit a propòsit una de les escenes més neutres de tota la pel·lícula, on l'actor no ha de donar-ho tot per fer creïble el seu personatge. Si és difícil ser creïble en la monotonia, imagineu les escenes d'horror i bogeria.

Al vídeo precedent, a la versió doblada, no hem sentit la veu d’Orson Welles. Quina veu i quina entonació ens hem perdut! Aquí ens perdem el to nasal característic de Jack Nicholson. La seva manera de parlar, d'entonar i interpretar. La seva forma d'encaixar paraules amb expressions que tants i tants èxits li han reportat. Això no seria tan greu (que ho és) si no fos perquè a més a més el doblador s’està dedicant a llegir el text sense interpretar ni conèixer la manera d'actuar d'aquell a qui substitueix sacrílegament.

El resultat és que una obra mestra corre el risc de convertir-se en un bunyol inaguantable si la veiem doblada. Ja us he dit que he agafat l’escena més intranscendent de la pel•lícula, perquè si hagués penjat escenes àlgides dels crits de Shelley Duvall (doblada insuportablement per Verónica Forqué) o de les aterradores reaccions de Jack Nicholson (doblat per un inexpressiu Joaquín Hinojosa, que no sap doblar però és un bon actor), hagués caigut en el parany de fer-vos odiar aquesta obra mestra per sempre més, alhora que jo m'hagués mort en l’intent de pair tal aberració.

A partir d'aquest moment vosaltres decidiu si val la pena veure una pel·lícula en versió original.

Ara, mentre ens acarona l’estiu i penso en la primera pel•lícula sonora a presentar, descanso. No més de dues setmanes. Descanso una mica intentant marcar un any d’inici (el 1930 o el 1931) per a que ja seguim cronològicament tota la resta d’entrades. Si proposeu alguna pel·lícula a analitzar de l'any 1930 estaré encantat de valorar la proposta i començar a treballar-hi.

Salut i bon cinema!

2 comentaris:

  1. A vore

    Queda clar que les versions originals son com han de ser i tota la resta son modificacions, pero que fem els que no entenem prou be l'angles, i si posen subtitols no tenim temps de veure les imatges

    Per cert les porno originals o doblades

    un gran blog felicitats

    ResponElimina
  2. Políglota anònim,

    abans de res gràcies per compartir la teva opinió.

    Respecte la teva primera qüestió, a banda d'estar tractada en l'anterior entrada, te la contestes tu mateix d'una forma immillorable quan fas la teva primera afirmació.

    A la segona qüestió és obvi que en versió original. I si tens problemes quan llegeixis, ni que no entenguis l'idioma, et recomano veure-les sense subtítols per no perdre't cap detall.

    Salut i bon cinema!

    ResponElimina