Com veure una pel•lícula. Part 3.

Políglota lector,

res d’explicacions contundents sobre la manipulació del doblatge. Fets! Els fragments que veureu a continuació fan que pensi que aquesta és l’entrada més difícil i il•lustrativa que he fet fins ara.

Hores i hores m’ha costat veure, repassar, escollir i editar els tres vídeos que veureu a continuació. Espero que gaudiu alhora que enteneu el per què no es pot veure una pel•lícula doblada.

Com veure una pel•lícula. Part 2.

Experimentat lector del cinema mut,

molt al principi del nostre viatge, i molt abans de començar a valorar qualsevol pel•lícula, varem fer una senzilla entrada aconsellant quatre coses per veure i gaudir d’un film de la millor forma possible.

Aquella entrada i les seves explicacions continuen vigents i serveixen per a tot allò que a partir d’ara analitzarem. Però hauríem d’afegir un altre petit consell que, d’entrada, pot costar de pair.

The General. Part 5. Una obra mestra.

The General

Inexpressiu lector,

al llarg de la presentació d’aquest film hem fet breus pinzellades sobre els seus mèrits. És hora doncs de repassar-los i completar-los per tal que us pugui convèncer de la grandesa d’aquesta obra.

El primer a destacar és la fugida dels estudis. El rodatge en plena natura per dotar de realisme a la història que se’ns presenta. Aquest realisme entès com a autenticitat, (no pas com a moviment artístic), que també compta amb els elements no paisatgístics, com ara les eines i les màquines. Sense construir-les amb cartró pintat. El paisatge és real i les màquines i les eines són reals.

The General. Part 4. El context històric cinematogràfic.

Gràcies a en José María Izquierdo per aquest títol de bloc tan maco que ens ha dissenyat.

The General

Incomprès lector,

aquesta pel•lícula se situa al mateix context que la ja comentada The Gold Rush (Charles Chaplin, 1925). Ambdues es basen en un fet real succeït en temps pretèrits, i ambdós fets són de record tràgic i poc agradable.

Però vet aquí que les mateixes circumstàncies no varen ser prou condicionants pel públic estatunidenc. Tothom parla de l’èxit d’una i el fracàs de l’altra... Però, per què?

The General. Part 3. La pel•lícula.

The General

Pròdig lector,

no crec pas que Keaton volgués rendir tribut al realisme que varem comentar quan analitzarem Nosferatu, eine Symphonie des Grauens (F.W. Murnau, 1922), en la que els exteriors reals prenen un protagonisme inusitat. Però el cas és que el nostre director obvia maquetes, decorats artificials i sessions a l’estudi, per tal de llançar-se a camp obert i al paisatge real.

Fins i tot els objectes i les màquines són reals... Potser en aquest cas no podia ser d’altra manera, ja que la locomotora és el veritable protagonista principal femení.