dimecres, 23 de maig de 2012

The General. Part 2. El repartiment i la part artística.


Impertèrrit lector,

confesso que de la llista d’actors acreditats que varen participar en aquest film, no en conec cap. Ni tan sols em sonen els noms. I tampoc en tinc cap referència.

En aquests moments és quan un se’n adona de tot el que encara cal aprendre per intentar ensenyar cinema o parlar de la seva història.

dimecres, 16 de maig de 2012

The General. Part 1. El director i la part tècnica.


Maleït lector,

a voltes dos pols oposats conviuen en el temps dividint partidaris d’un i de l’altre. Us pregaria que no caigueu en aquest parany perquè aleshores deixareu de gaudir l’obra del que menys us complagui.

Davant, o darrera, o al costat del colossal Charles Chaplin apareix un altre geni: Buster Keaton, amb una proposta diferent, un tarannà diferent. Ni millor, ni pitjor. Diferent. Si us plau, us prego que no compareu i així podreu entomar les grans aportacions d’ambdós.

dilluns, 7 de maig de 2012

Metropolis. Part 5. Una obra mestra.



Oblidat lector,

Metropolis (Fritz Lang, 1926) fou valorada per pocs a la seva època (malauradament la gran majoria d’aquest pocs deurien ser nazis influents). Potser el públic no estava preparat encara per assumir tan modernisme, tal concepció, tal enginy...

El primer quadre abstracte de Kandinsky, Aquarel•la, (1912, 50 x 65. Museu Nacional d’Art Modern, Centre Georges Pompidou, París), va ser pintat dos anys abans de la seva exposició. L’obra va ser reservada per l’autor perquè el públic no estava preparat per a fer el pas cap a l’abstracció. Precisament el públic estava submergit dins l’expressionisme.

dimarts, 1 de maig de 2012

Metropolis. Part 4. Context històric cinematogràfic.


Dogmàtic lector,

avançàvem a l’entrada anterior que el nazisme començava a ocupar un important lloc dins les ideologies alemanyes i europees. El feixisme i el totalitarisme envaïen cervells pocs sofisticats, i països poc desenvolupats o estabornits per la primera gran guerra, podien creure en el que fos per tal de ressorgir.

L’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini i, molt més enrere, l’Espanya de Franco, volien aprofitar els nous temps per intentar dominar els cervells dels seus súbdits.