diumenge, 21 d’octubre de 2012

Freaks. Part 2. El repartiment i la part artística.


Deforme lector,

sense que serveixi de precedent avui parlarem de tot el repartiment secundari deixant de banda els actors convencionals.

Convencionals... Molt m’he rumiat el mot per no ferir susceptibilitats, però per si teniu cap dubte em refereixo a ‘convencionals’ físicament. No entraré ara en debats de bioètica ni en reflexions moralment efímeres. Els ‘altres’ no són anormals, senzillament no són convencionals. I el més punyent a l’hora de veure aquesta pel•lícula és saber que és així, que no hi ha truc ni maquillatge.

I sóc plenament conscient que l’entrada us convida amb un “deforme lector”. No qualifico ningú. Només, com sempre, intento crear un context. I creieu-me, el malsonant mot ‘deforme’, és només el concepte que dóna sentit a tot allò que descobrirem d’aquella pel•lícula i el pensament d’aquella societat.

Passeu, passeu i coneixereu l’humà que hi ha darrera el monstre. Passeu!

Harry Earles i Daisy Earles
En realitat els protagonistes del film. Browning havia de confiat cegament en ells per a que portessin el pes argumental del film. I el director sabia que es jugava molt amb aquest film.

Personalment penso que la interpretació dels dos no és ni molt menys memorable. Semblen forçats, com si l’actuació representant la naturalitat no fos el seu millor do. Però el to de les seves veus, semblants a la d’un barrufet, i aquest no saber ben ve com tot plegat s’ha de fer, els dota d’una tendresa poques vegades vista. Estàs al costat d’ells davant el món implacable i cobdiciós dels grans, que se’n aprofiten com en aquests temps que corren se’n aprofiten altres grans (penso en homes amb vestits de mil euros que imposen retallades). Per cert, eren germans, no pas amants...

Pete Robinson
Pete Robinson era l’esquelet humà. Representa la realitat de la comuna circense. Igual que en la pel•lícula, estava casat amb una dona molt grassa (no pas barbuda), la qual cosa sembla ser que era molt usual entre els habitants de fira. Formaven un grup tancat on tots s’entenien i es respectaven.

Aquest paio queia bé, suposo que pel seu aspecte fràgil i afable, però tenia una opinió prou assenyada respecte les seves conviccions polítiques. No hem de jutjar mai la intel•lectualitat per l’aspecte d’una persona.

Martha Morris

Francis O'Connor
Martha Morris i Francis O’Connor, ambdues nasqueren sense braços i van haver d’espavilar-se molt per coses que a nosaltres ens costaria fer amb les mans.

Òbviament eren carn de circ, mostrant les seves habilitats amb els peus. Però per a elles era natural agafar una forquilla o una copa i posar-la als llavis per menjar o beure. Era normal tenir una cal•ligrafia excel•lent encabint una ploma entre els dits dels peus. Vivien amb la normalitat, però treballant en circs que no els va fer perdre l’autoestima.

Schlitze
Els caps d’agulla (pinheads en anglès, terme que va promoure aquest film), que en realitat eren deficients mentals degut a la seva microcefàlia. En aquella època se’ls considerava l’eslavó perdut. Gent del segle XIX que vinculada a les teories de Darwin sobre l’evolució.

D’entre ells destaca un bon jan anomenat Schlitze (Simon Metz en realitat. Era un home vestit de dona). No pas per la seva interpretació, sinó pel seu convenciment i felicitat respecte la fira. Schlitze no actua. És ell. La seva capacitat no podia distingir realitat de ficció, però semblava trobar-se d’allò més bé en el món de la faràndula. Era agradable i agraït en cada carícia, i això es nota sense cap mena d’actuació. 

Prince Randian
Va nàixer sense cames ni braços. Segurament és un dels personatges que més impacten en aquest film per la seva gran discapacitat. Però a ell semblava no importar-li gaire.

A la pel•lícula podem veure com encén un llumí i encén una cigarreta... Això no era res. Primer embolicava la cigarreta!

Va treballar fins a la seva mort en els espectacles ferials, òbviament apartat del món del cinema. Estava casat i el seu cuidador o assistent personal era... El seu fill! Sembla increïble la normalitat de les vides d’alguns d’aquests personatges.

Daisy i Violet Hilton
Sense cap mena de dubte les més conegudes de tots aquests personatges. Eren siameses, però això no els hi va impedir tenir una gran formació artística. Tocaven diferents instruments, cantaven, ballaven i actuaven. Eren prou conegudes perquè havien passat un bona etapa en el món del vodevil i malgrat eren explotades, cobraven xifres que avui en dia serien astronòmiques.

A la pel•lícula donen el toc d’humor intentant casar-se amb les respectives parelles. En un acte publicitari sense precedents varen aconseguir trobar un estat que els hi donés la llicència matrimonial i es van casar l’any 1936. Allò durà poc i caigueren en l’oblit per sempre més.

Johnny Eck
Tenia tot allò que un protagonista podria desitjar: atractiu, carisma, dicció i un gran sentit de la interpretació. Ningú hagués dubtat en fer-lo participar als seus films sinó fos perquè li faltava mig cos.

La seva història comença en el món de la màgia. Poca gent coneix que Johnny Eck tenia un germà bessó completament ‘normal’. El mag utilitzava el germà per tallar-lo per la meitat i Johnny sortia perseguint les seves cames que eren uns pantalons camuflant un nan. És obvi, que fins i tot avui en dia, el número havia de ser impressionant.

Angelo Rosito
Sense cap mena de dubte el més sol•licitat a la indústria del cinema, sense comptar les seves innumerables aparicions en sèries i programes de televisió. La seva gran capacitat d’interpretar superava el seu nanisme i va aparèixer en més de vuitanta títols, i només en aquella època. Fins i tot va tenir protagonisme al relativament recent film Mad Max Beyond Thunderdome (George Miller i George Ogilvie, 1985).

Koo Koo, la dona ocell
Carn de fira. Gairebé cega i amb una malaltia òssia que li donava aquest aspecte tan grotesc. La vestien amb plomes o amb una ridícula disfressa per representar una marciana.

Elizabeth Green (a la dreta Koo Koo)
És l'única persona del grup que realment no patia cap anormalitat. El seu peculiar aspecte va fer que es dediqués al món de la fira, però era una persona extraordinàriament normal. La disfressaven, la pentinaven i interpretava el paper de fenomen allà on li diguessin.

Josephine Joseph
A la història de la medicina hi ha molts pocs casos d’hermafroditisme real. Aquest personatge tenia els òrgans sexuals d’un home i d’una dona.

A aquella època normalment a les fires hi havia un numeret de contingut sexual. S’havia de pagar més si es volia accedir. I allà esperava Josephine Joseph per mostrar els seus atributs.

Olga Roderick
Era la dona barbuda, i de tots els que participaren al film era la més disgustada. Amb fortes conviccions polítiques socialistes veia en aquella pel•lícula una exposició aberrant del seu món. Sempre lamentà haver participat en aquesta pel•lícula i n'estic ben segur que la seva mala cara quan apareix al film era deguda al seu malestar, no pas al personatge que havia d'interpretar.

Ja està. Espero que perdoneu aquesta entrada tan poc... convencional. A la propera analitzem la pel·lícula.

Salut i bon cinema!

Cap comentari:

Publica un comentari