Matxucat per la crisi lector,
potser pensareu que aquest film no amaga cap missatge sobre el temps que corrien en aquells moments. Una projecció on l'aventura i els efectes especials (molt avançats per a l'època, insisteixo) són els protagonistes principals ens poden fer valorar superficialment tot allò que aportà aquesta obra.
Realment aquesta pel•lícula no seria pas un exemple històric de com es va viure la gran depressió a Estats Units, (si voleu abundar en el tema us recomano ferventment veure l’obra mestra The Grapes of Wrath (John Ford, 1940)), però sí que aprofita el context social per amollar-lo a l’argument.
 |
| La novel·la de John Steinbeck fou adaptada magistralment per mostrar al món el patiment d'aquella època. |
Quan el director troba a la seva protagonista, famèlica i a punt de robar una fruita, cap espectador es podia sorprendre de la situació, del desmai, de la gana que pateix aquest personatge.
Als minuts inicials podem veure perfectament què era aquella societat de l’època. El personatge Carl Denham busca una actriu a cases de caritat i llocs perversos de la ciutat.
Hem de recordar que a aquella època Estats Units no preveia cap subsidi pels aturats perquè mai va preveure un caiguda tan estrepitosa del treball. Milers i milers de ciutadans es van anar quedant sense feina mentre veiem com perdien totes les possessions, llars incloses.
La misèria va irrompre cruelment en les famílies nord-americanes i la delinqüència, la prostitució, l’alcoholisme i fins i tot l’abandonament dels fills va convertir-se en un mal de cap per l’Estat.
Davant d’aquesta situació Hollywood podia reaccionar de diverses maneres: entretenir, fer somiar o documentar els fets.
Pocs varen ser prou valents com per a donar a la gent tot allò del que volien fugir i, com passarà en posteriors èpoques, varen sorgir prou històries com per a no fer pensar el gran públic en tot allò que estava passant.
És per això que aquests primers anys 30 començarem a descobrir gran comèdies alhora que films còmics intranscendents per distreure l’espectador. D’altra banda veurem el naixement de l’home mico (Tarzan the Ape Man. W.S. Van Dyke, 1932) o del mateix Kong, que ens transporta a aventures en llocs recòndits o no cal pensar en l’enfonsament del capitalisme.
 |
| A l'època de la gran depressió els films que allunyaven la societat de la realitat van tenir molt d'èxit. |
Però també la pobresa i el ressentiment farà que un gènere sorgeixi amb una força descomunal: el cinema negre, o com els abans considerats dolents comencen a protagonitzar pel•lícules utilitzant la violència i el poder que anhela la societat.
No podem pas dir que aquesta pel•lícula representi tota la revolució que se’ns venia al damunt. Però si que abasta gran part com a recurs argumental: la gran depressió està retratada al principi, l’aventura és la part central de la pel•lícula, i l’ambició del capitalisme, esmicolat pel fracàs de l’exposició de la bèstia, ens deixa amb un regust prou crític a l’hora de jutjar els valors d’aquella societat.
D’alguna manera el film fusiona Amèrica i Àfrica. Tal vegada, i això no és una reflexió pròpia, (Varis autors. 100 clásicos del cine de TASCHEN. Jürgen Müller. Volum 1: 1915 - 1959. Any 2011), la imatge del goril•la encadenat evoca la història de l’esclavitud associada a Nord-amèrica i les exposicions ètniques que per aquella època s’organitzaven a Estats Units.
La pell negra i el salvatgisme són sinònims en bona part del film i el colonialisme, simbolitzat pel majestuós Empire State Building i per la supremacia armamentística del avions, triomfa sobre l’animal, sobre la fera extreta d’un món a la força. El capitalisme triomfa sobre els supervivents que agonitzen.
Potser aquest film anava més enllà de presentar una senzilla aventura.
Salut i bon cinema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada