Optimista lector,
Després d’aquesta inactivitat inusual torno a tenir tots els mitjans per a arribar a vosaltres. Esperem que no es torni a sacsejar el meu entorn i no us pugui abandonar mai més. Reprenem el fil doncs?
Us presento a Frank Capra, tot i que, potser sense saber-ho, ja el coneixeu sobradament per haver vist infinitat de vegades algun títol seu. Us sona It's a Wonderful Life (Frank Capra, 1946)? Segurament, si teniu televisió, recordareu que uns Nadals sense aquesta pel•lícula no són el mateix.
I això, el missatge d'aquest film nadalenc, aquest optimisme, aquest cant a la vida i aquesta forma de redimir els personatges, és el que caracteritzà l’obra d'aquest director.
Les seves pel•lícules seran sempre una porta oberta cap a l’esperança, un somni regalat a l’espectador per a que s’evadeixi dels seus problemes i somrigui encoratjat quan surti del cinema.
Com tants d’altres directors de l’època Capra comença la seva etapa artística dins el cinema mut. Res destacable en aquest apartat, fins que, ja en l’etapa del sonor, comença una llarga col•laboració amb el gran Robert Riskin, un guionista especialitzat en diàlegs, diàlegs amb ritme frenètic i dotats d’una genialitat còmica que podrem comprovar en la visualització d’aquest film.
Aquesta col•laboració, que perdurarà ininterrompudament fins a finals de la dècada dels anys trenta, dota a Capra d’una genialitat prolífica que el farà abandonar l’apartat de l’escriptura i centrar-se només en la direcció i producció de les seves pel•lícules. I quina manera de dirigir!
Sempre des de la perspectiva ètica i moral, amb comèdies de temàtica social i amb personatges que representen al poble enfrontant-se a les institucions poderoses, corruptes o injustes, Capra aconsegueix en una dècada el que molts no aconseguiran mai: el seu èxit davant el públic i el reconeixement per part de l’Acadèmia (guanya tres òscars en poc més de cinc anys: It Happened One Night (Frank Capra, 1934), Mr. Deeds Goes to Town (Frank Capra, 1936) i You Can't Take It with You (Frank Capra, 1938)). Tot plegat fa que tingui carta blanca per a fer tot allò que vulgui. De fet, aquest respecte, ja es comença a gestar amb aquest film extraordinari que tot just comencem a analitzar, i la reivindicada llibertat per l'autor li arriba sense objeccions i en el seu millor moment creatiu. Envejable i alhora inimaginable en tants d'altres genis que se'n van haver d'empassar les normes estrictes d'una indústria puritana amb codis de conducta i exposició.
Però el director, amb tot al seu favor per a crear lliurement, absort per un patriotisme desmesurat quan esclata la Segona Guerra Mundial, deixa de banda la seva vessant artística i comença a produir i dirigir documentals sobre la gran guerra. D’això ja parlarem més endavant quan analitzem el context històric i social, perquè que un director, un dels més grans de l’època, sinó el més gran, es posi al servei de la indústria per promocionar una guerra justa i necessària és prou significatiu com per analitzar-ho.
A partir d’aquí, però, encara té temps per deixar-nos dues grans joies de la història del cinema: Arsenic and Old Lace (Frank Capra, 1944) filmada en període de guerra i entre documentals publicitaris i l’esmentada It's a Wonderful Life (Frank Capra, 1946) amb la guerra ja acabada.
Després el director sembla voler retirar-se. La seva última pel•lícula, Pocketful of Miracles (Frank Capra, 1961) un remake d’una pel•lícula seva de l’any 1933, serà, un cop més, un cant a l’esperança davant un món injust. Trenta anys després Capra mor sense haver-se apropat mai més al món del cinema.
A partir d’aquí hom s’ha dedicat a revisar l’obra de Capra des de perspectives absolutament contràries. Alguns l’han titllat de simple i ingenu, o de conservador exacerbat. Alguns veuen en el seu missatge un conformisme poc adequat o un optimisme manipulat.
Jo puc estar d’acord amb alguna d’aquestes opinions, però sempre intento abstraurem de la ideologia de l’artista, i si l'observo, o observo la seva obra des d’aquesta objectivitat no puc pensar en molts directors que hagin aconseguit la vigència i el poc desgast dels seus films amb el pas dels anys.
Més enllà de qualsevol opinió, Capra és un gran, un dels més grans, i la prova està en com encara podem gaudir d’aquesta comèdia que avui comencem a analitzar.
A la propera gaudirem de l’anàlisi de la increïble interpretació de dos actors genials. Us espero.
Salut i bon cinema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada