dimecres, 4 de desembre de 2013

La grande illusion. Part 2. El repartiment i la part artística.

 


Europeu lector,

el repartiment d’aquesta pel·lícula ens permet conèixer una figura prou important dins la història del cinema francès: Jean Gabin, un actor d’aspecte rude allunyat dels estereotips de galà, que segurament arribà al zenit de la seva carrera amb el film que avui ens toca analitzar.

Pocs anys abans, l’actor francès va començar a tenir un gran reconeixement al seu país, però la interpretació que ens ofereix a La grande illusion (Jean Renoir, 1937) va consolidar-lo definitivament i li va obrir les portes de Hollywood.

Estranyament, l’actor rebutjà mudar-se a la fàbrica dels somnis i va continuar la seva carrera al vell continent perdent-se cada cop més en films intranscendents i treballant cada cop menys.
 
Quan semblava que ja mai podria remuntar el vol, ja madur, el paper del famós comissari Maigret al film Maigrettend un piège (Jean Delannoy, 1958) li retornà la fama i el prestigi que havia perdut, per convertir-lo en la cara i la veu d’aquest famós personatge francès en un parell de seqüeles més, a banda de treballar majoritàriament com a protagonista en més d’una cinquantena de films. El seu darrer film s’estrenà el mateix any de la seva mort, el 1976.

Diferent és el cas de Pierre Fresnay, actor prolífic que precisament va començar a despuntar quan va interpretar el paper d’Armand Duval (el mateix que va interpretar Robert Taylor a Camille (George Cuckor,1936), analitzada en entrades anteriors), al film La dame aux camélias (Fernand Rivers, 1934).

A partir d’aquí es convertirà en un notabilíssim secundari que participarà en un grapat de bons films dins el cinema europeu (sense anar més lluny va participar el mateix any 1934 a la producció britànica The Man Who Knew Too Much (Alfred Hitchcock, 1934).

D’altra banda apareix per primer cop dins el nostre bloc la figura del polifacètic Erich von Stroheim. Sense arribar a la perfecció de Charles Chaplin, tenim un altre exemple d’artista total: director, productor, guionista, actor... Fins i tot en algun títol va participar com dissenyador de vestuari, muntador o director artístic.

Però segurament a Erich von Stroheim no li agradava en excés dirigir. Només va realitzar una dotzena de pel·lícules en front dels més de setanta films en els quals va participar com a actor.

Tot i així, no podem deixar d’esmentar l’obra mestra Queen Kelly (Erich von Stroheim, 1929), que amb tota seguretat va enlluernar a Jean Renoir fins al punt d’homenatjar-lo oferint-li un paper en la pel·lícula que avui estem analitzant.

Després von Stroheim alternà les seves interpretacions entre produccions europees i nord-americanes, entre les que cal destacar la inigualable obra mestra Sunset Blvd. (Billy Wilder, 1950), on interpreta el paper d’un director retirat, exmarit d’una estrella del cinema mut en plena decadència. La exdona és interpretada per Gloria Swanson, i precisament, director i protagonista varen ser els artífexs de la ja esmentada Queen Kelly (Erich von Stroheim, 1929).

Ens veiem a la propera. Salut i bon cinema!

Cap comentari:

Publica un comentari