divendres, 20 d’abril del 2012

Metropolis. Part 2. El repartiment i la part artística.



Avançat lector,

abans que res dir-vos que Lang es va basar en la novel•la de Thea von Harbou per portar al cinema aquesta història, i que ella; la perfecta, enginyosa i admirada escriptora, era la seva dona per aquella època.

Hagués estat un tàndem perfecte a no ser per petits detalls que composen la naturalesa humana, com per exemple, la ideologia...

Pràcticament, en tota l’etapa alemanya del director, Thea va construir els guions, idear les històries o pensar les novel•les en les que es podien basar aquests guions. No és casual que imaginés una cinquantena d’arguments entre els incipients anys vint i l’auge del nacionalsocialisme. Però, aquests petits defectes, com ser nazi, feren que la seva fama i talent mai no sortissin d’Alemanya i morissin (al meu parer) desaprofitats per les poques civilitzacions no totalitàries que encara resten al món.

D’altra banda els actors d’aquesta pel•lícula no són pas titelles que aprofitaren la seva oportunitat: Alfred Abel, un dels protagonistes, potser va néixer massa aviat per aportar tot el que havia d’aportar al cinema. Però un centenar llarg de pel•lícules l’avalen com a gran actor en la seva madura carrera.

Gustav Fröhlich , el noi maco i jove, que s’erigeix en protagonista, també va passar de la centena. Això sí, la seva carrera, igual que l’anterior, va transcórrer a Alemanya, quan ja, pot ser, aquest país no era la meca del cinema.

Rudolf Klein-Rogge va ser fidel a Lang mentre aquest va romandre al país germànic. Però després no va saber migrar, seguir-lo; i la seva prolífica carrera se la va empassar la discreció, (amb poques excepcions i papers molt secundaris, com a una versió no americana de Intermezzo (Josef von Báky, 1936)), dels films alemanys en els que va participar als anys trenta.

Què dir dels altres? Fritz Rasp, també prolífic, però oblidat per sempre més i rescatat a partir dels anys 50 per a les sèries de TV alemanyes... Theodor Loos, altre fidel a l’etapa alemanya de Lang, amb gairebé dos cents-títols a les seves esquenes, però ignorat pels nostres temps... Semblant és el cas de Heinrich George, citat aquí també per contribuir en una vuitantena de pel•lícules, no pas pel que diuen els llibres d’història...

I, finalment, la nostra admirada Maria-Robot, que encarna fins a cinc papers diferents en aquesta pel•lícula: Brigitte Helm, que amb la seva primera pel•lícula ens captiva, vesteix com ningú el vestit de robot, el fa eròtic en la mateixa mesura que gèlid... Què li deuria passar a Brigitte Helm? Trenta set títols en menys de deu anys i després... Després res...

No tinc eines ara per saber si el fracàs d’aquesta actriu, o el captiveri dels altres actors, varen ser cosa del nazisme. Però és del tot cert i constatat, que el nacionalsocialisme naixia indomable als anys trenta, es consolidava a finals de la dècada i oprimia amb mort i tortura al principis dels quaranta.

Quants actors combregaven amb les seves idees? Quants varen haver de combregar per salvar la vida? Quants varen poder fugir per mostrar el seu talent a civilitzacions menys totalitàries?

No puc assegurar-vos que ho esbrinarem en properes entrades... Però sí que farem alguna pinzellada.

Ens veiem a la següent: la pel•lícula!

Salut i bon cinema!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada