dijous, 15 d’agost de 2013

Camille. Part 3. La pel·lícula.


Dramàtic lector,

des que començarem aquest viatge ja hem pogut analitzar uns quants gèneres cinematogràfics. Ara toca el drama romàntic, que per damunt de tots els altres gèneres, té una complicació que difícilment se supera: caure en el parany de la cursileria.

En el meu imaginari no hi ha preferències en la temàtica. Només exigeixo creurem el què veig, o el que és el mateix, que la pel·lícula sigui bona.

Sovint els drames romàntics abusen de la persecució de la llàgrima fàcil i acaben convertint-se en un tros de metratge insuportable. Òbviament no és el cas de Camille (George Cukor, 1936). Però aquesta característica ens pot provocar cert menyspreu cap aquest gènere.

No us deixeu emportar per les aparences. Veieu pel·lícules bones i la història us convencerà, parli del que parli.

En aquest cas l‘acció es desenvolupa al París de finals del segle XIX, del luxós París que gaudia l’alta societat de l’època.

La protagonista és una prostituta de luxe, una ‘feina’ que no estava precisament ben vista. Però l’elegància en la filmació i la interpretació de la Garbo no ens fan pensar en cap moment en la incomoditat dels espectadors de l’època.

Ella, freda i passional al mateix cop, haurà d’escollir entre l’amor o els diners, i aquí es desenvolupa una lluita per eludir la resignació que acabarà amb ella. Mort, tísica, en un final culminant de la pel·lícula, però en cap moment s’abusa de la tragèdia que se l’acaba emportant.

Amb aquesta habilitat innata per mesurar la història, no poden deixar passar desapercebuts la posada en escena per part del grup de decoradors que comandava el gran Cedric Gibbons. Tampoc hem d’oblidar el fidel disseny de vestuari creat per Adrian, elements tan importants com el propi argument i que haguessin assolit la perfecció si la pel·lícula s’hagués pogut rodar en color.

O no hagués estat perfecta veure-la així?

George Cukor dirigeix Greta Garbo i Robert Taylor a una escena del film Camille.

Fins la propera.

Salut i bon cinema.

Cap comentari:

Publica un comentari