diumenge, 29 de gener del 2012

El cinema com a art


Admirat lector,

partim de la idea que el cinema és un art. És important ficar-se aquest concepte al cap i tenir-lo present, tot i el populisme del mitjà. Això sí. Té certes connotacions que el fan una mica particular.

En primer lloc us he de dir que tendim a lligar l’art amb un concepte estètic, però de vegades la bellesa acaba essent l’aspecte més insignificant quan traspassem el llindar de la Modernitat. L’art va molt més allà de les idees estètiques. Però al cinema som més complaents i no ens ofenem quan sentim un superflu “m’ha agradat la pel·lícula”, o un “no m’ha agradat gens”. Tot i què, inconscientment, podem haver separat de la nostra percepció el gust estètic, ja que ens pot haver agradat molt una pel·lícula amb un grapat d’assassinats terribles. La valoració final, permesa, acabarà essent un “m’ha agradat”.

En segon lloc, és cert que el cinema s’ubica en un sol espai: una pantalla. Això és una diferència bàsica amb les altres arts, perquè un objecte pren forma d’art, o no, depenent de l’espai on s’ubica. Si tenim una aixada a la caseta del jardí la veurem de diferent forma que si està penjada a la paret del menjador d’una casa rural. L’espai on s’ubica fa que sigui una simple eina o un element decoratiu, un element artístic. El cinema ens dóna l’avantatge de poder assumir sempre que el què anem a veure és art.

Això ens porta al tercer punt: només és art allò que nosaltres percebem com a art. I al cinema aquesta percepció es magnifica, se sublima; perquè no depenem d’un espai. Depenem d’una ideologia, una circumstància, un gust o, fins i tot, d’un estat d’ànim. No tingueu mai por, doncs, a dir “M’ha agradat!”

El quart punt ens diu que, en termes molt genèrics, l’art busca l’evasió, la denúncia, el canvi o la bellesa. El cinema té com a dogma principal entretenir, i és per això que donem cabuda a tota la superficialitat que puguem abastar. No us limiteu només als clàssics. Si podem passar una bona estona veient les aventures d’un súper heroi, el nostre estatus de bon cinèfil no decaurà, sempre i quan siguem capaços de distingir entre “m’ha entretingut” i “m’ha atrapat”. Tampoc hem d’oblidar que hi ha pel·lícules que han buscat l’evasió, la denúncia, el canvi o la bellesa.

El cinema no és un art elitista, però el bon cinèfil si que s’ha de fer exigent a l’hora de triar i d’analitzar. Tot i així, aquí podrem opinar sobre tot allò què ens commou o ens fastigueja, sense cap prejudici. Sigui bo o dolent, ho podreu defensar! Tot aquell que veu cinema entén de cinema. Potser jo acumulo més dades, més noms, més estadístiques... No val per a res si no veig cinema. Tots plegats estem prou igualats a l’hora d’opinar!

El nostre punt de partida serà el context. Jo me n’encarrego. Hi ha un mestre cinèfil, amb una trajectòria pedagògica impressionant, anomenat Alain Bergala, que proposa tot just el contrari: primer veure i després conèixer. És una premissa que no està malament portar a terme: “m’ha agradat tant el tema de la pel·lícula que vaig a investigar sobre alguna cosa que desconeixia i he descobert mirant-la”. Ho podeu aplicar perfectament, però jo en sóc partidari de l’opinió contrària: primer conec i així després (o mentre la miro) puc gaudir de tot allò que sé que m’aporta la pel·lícula.

La raó és senzilla: potser un aspecte cabdal no ens despertaria cap interès perquè allò que desconeixem se’ns fa invisible quan se’ns presenta. Millor saber-ho d’antuvi, aprendre d’antuvi, i poder constatar-ho després en la visualització del film.

Davant aquestes explicacions, us presento el bloc com a una eina de coneixement del cinema, que, depenent de les vostres peticions o neguits, podem anar transformat o completant amb tot allò que us estimuli.

Si continueu aquí, crec que ja esteu preparats per parlar de cinema. La propera va de dades, albors del cinema, les primeres experimentacions, noms il·lustres... I al mateix temps que assistim al naixement d’aquest art, naixerà la nostra cronologia.

Salut i bon cinema!

2 comentaris:

  1. Estic contentíssima d'haver-te trobat, m'agrada la gent que estima l'art! l'art ès per compartir-lo, si o no? segur t'ensortiràs molt bé amb això de formar cinèfils amants del 7è art!!!! ÀNIMS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Admirada Alba, comentaris com el teu només fan que intenti esforçar-m'hi una mica més per ser digne de vosaltres. Moltíssimes gràcies pel comentari.

      Elimina