Frankenstein. Part 5. Una obra mestra.

Frankenstein

Vertical lector,

només per tot allò que hem avançat ja no hi ha cap dubte que aquesta pel•lícula va més enllà de l’entreteniment.

Ha generat icones, tractat com mai s’havia fet la cruesa de la mort i, bevent dels clàssics expressionistes, ha reinventat la llum i l’ombra.

Frankenstein. Part 4. Context històric cinematogràfic.

Frankenstein

Impactat lector,

res del que es va veure a aquest film s’havia vist abans a la gran pantalla.

L’any 1931 els estudis de la Universal acabaven de descobrir que el gènere de terror era perfecte per fer oblidar als espectadors els efectes de la gran depressió, tot i que prèviament ja havien produït tota una sèrie de títols que segurament els portaren a triomfar plenament a aquesta època.

Frankenstein. Part 3. La pel•lícula.

Frankenstein

Tètric lector,

si avui en dia tornem a visualitzar aquesta pel•lícula (espero que alguna de les diferents entrades us captivi per fer-ho), segurament el que menys us cridarà l'atenció serà la sensació de por. Però en realitat estem parlant d’un film terrorífic.

La idea original de Mary Shelley, la posterior adaptació teatral de principis del segle XX i la final portada al cinema, contenien tots els components necessaris per impactar, esgarrifar i espantar com mai s’havia espantat al pobre espectador.

Frankenstein. Part 2. El repartiment i la part artística.

Frankenstein

Icònic lector,

si a l’anterior entrada insinuàvem que Whale va quedar encasellat per l’èxit de les seves pel•lícules de terror, no hi ha terme per anomenar el que li va passar a la nova estrella que sorgí en aquest film.

El monstre, la criatura, el dolent despietat, la nova estrella del terror: Boris Karloff, lligat per sempre més al paper que el va portar a la fama, representat al nostre imaginari com el monstre de Frankenstein que un dia aterrà el poble.

Frankenstein. Part 1. El director i la part tècnica.

Frankenstein

Suïcida lector,

l’any 1931 torna a ser un període en el que podríem haver escollit diversos films per comentar en aquest modest viatge.

Tornem al terror, però us garanteixo que cap preferència per cap gènere m’influeix a l’hora d’escollir la següent anàlisi. Senzillament busco tot allò que descobrirem amb aquesta nova pel•lícula.

Der Blaue Engel. Part 5. Una obra mestra.

Der Blaue Engel

Vampiresc lector,

només cal que us fixeu en la fotografia que precedeix totes les entrades dedicades a aquest film per adonar-vos que, un cop més, estem davant alguna cosa que no s’havia fet mai.

Em refereixo a les cames amb mitges i lligues del personatge de Lola Lola. La sensualitat, l’erotisme, la provocació, la carn, el sexe... El tarannà del paper que borda Marlene Dietrich consolida l’invent flagel•lador de la femme fatale.

Der Blaue Engel. Part 4. Context històric cinematogràfic.

Der Blaue Engel

Fugisser lector,

ens trobem a l’any 1930. El cinema sonor es consolida i tothom comença a entendre que no hi ha marxa enrere.

Els Estats Units, ja amb un sistema d’estudis organitzat i potent, comença a produir pel•lícules parlades que mostren al món la meravella del so. La vella Europa intentarà assolir les tècniques necessàries i començar amb força aquesta nova etapa.