Icònic lector,
si a l’anterior entrada insinuàvem que Whale va quedar encasellat per l’èxit de les seves pel•lícules de terror, no hi ha terme per anomenar el que li va passar a la nova estrella que sorgí en aquest film.
El monstre, la criatura, el dolent despietat, la nova estrella del terror: Boris Karloff, lligat per sempre més al paper que el va portar a la fama, representat al nostre imaginari com el monstre de Frankenstein que un dia aterrà el poble.
Com tantes i tantes vegades ha passat a la història del cinema, l’atzar va provocar que el sobtés l’estrellat. Fins al moment Karloff ja havia participat en un número molt considerable de films. Treballava a la indústria des de l’any 1919 i fins i tot la nostra web de referència el manté com a extra no confirmat al film The General (Buster Keaton, 1927).
Però la seva contribució no havia passat mai d’aquí: extra, secundari amb poca presència i actor que no apareixia mai als títols de crèdit.
Aquell mateix any 1931 acabava d’irrompre una nova estrella al món del terror. Bela Lugosi havia brodat el paper del compte Dràcula, i la quantitat de passions i enamoraments que va provocar, varen fer pensar que seria l’ham perfecte per a l’èxit de la pel•lícula.
Però el senyor Lugosi no volia perdre ni un punt d’encant i sofisticació i va declinar immediatament interpretar un film on havia de sortir caracteritzat com un monstre. A més el monstre no parlava, i una de les basses de l’èxit de l’actor era el seu peculiar accent encisador hongarès.
Es diu que Whale va observar en un menjador dels estudis la fisonomia d’un actor desconegut. La seva prominent mandíbula i l’estructura òssia facial encaixaven perfectament en l’esbós que el director i Jack P. Pierce havien pensat per convertir un actor en monstre. En aquell mateix menjador, quan el director li va proposar a Karloff fer una prova per un paper, l’actor no dubtà ni un instant sense tenir ni idea de què anava el projecte... La resta ja és història.
A partir d’aquí Karloff va protagonitzar l’any següent l’esplèndida The Mummy (Karl Freund, 1932), la insuperable seqüela del monstre (Bride of Frankenstein, (James Whale, 1935)), i es va convertir en la icona per excel•lència dels films de terror, als quals dedicà gairebé en exclusivitat tota la seva llarga carrera (en més de dos-cents títols va participar el nostre protagonista!).
Tot i així, per sempre més, ell serà recordat per damunt de totes les coses, com al monstre de Frankenstein, i aquest monstre se’ns presentarà al nostre pensament per sempre més així:
 |
| Aquesta caracterització és una de les icones del segle XX. |
El cap quadrat, les parpelles de cera, les cicatrius punyents i aquesta mena de cargols al coll que pretenien fer d’elèctrodes per a que la criatura tornés de la mort mitjançant l'electricitat. Tot plegat, arrodonit amb una certa flexibilitat en els materials utilitzats per desfigurar el rostre, que ens permeten no perdre cap detall de totes les manifestacions dels seus sentiments que fa el personatge a través de la seva mirada o expressió, en una interpretació que frega l'excel·lència.
Al seu costat participà en el paper protagonista Colin Clive, que també va repetir en la seqüela. Però una pneumònia accentuada per un llarg procés alcohòlic va truncar la seva carrera i la seva vida. Clive morí prematurament als 37 anys i mai no podrem saber si la seva carrera hagués estat brillant.
L’heroïna , Mae Clarke, que ja havia treballat amb Whale a Waterloo Bridge (James Whale, 1931) va aguantar el seu paper de protagonista femenina fins a una dècada després d’aquesta estrena. Però el seu carisma va anar perdent pistonada i acabà sent coneguda gràcies a les sèries de televisió dels anys cinquanta. No obstant això no hem d'oblidar que a aquesta època es va convertir en una gran estrella amb més d'una aparició memorable a grans pel·lícules del cinema negre.
Finalment recordar el treball de Dwight Frye. La seva gran interpretació de Renfield a Dracula (Tod Browning, 1931) li va obrir les portes al personatge del criat geperut. Què seria del goticisme d'una mansió tenebrosa sense un ajudant deforme, d’aspecte desagradable, gairebé terrorífic? Això és gràcies a Frye i la seva interpretació en un dels pocs papers que mai van existir al llibre original.
Part del mèrit el devem a les adaptacions de John L. Balderston, autor, entre d’altres, de l’obra teatral que precedí el film sobre el compte Dràcula, d’aquest guió, del guió de The Mummy (Karl Freund, 1932), The Lives of a Bengal Lancer (Henry Hathaway, 1935), la mateixa Bride of Frankenstein, (James Whale, 1935), i l’angoixant guió de Gaslight (George Cukor, 1944), entre d’altres films també remarcables.
Molts aspectes i personatges encara no han estat presentats. Espero que els conegueu a través de les properes entrades. Fins la propera.
Salut i bon cinema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada