King Kong. Part 2. El repartiment i la part artística.

King Kong

Diluït lector,

què li va passar a un tros d'actriu com Fay Wray?

Si m’ho preguntés algú diria que tenia tot per ser una de les estrelles més recordades de la història del cinema. Sí, ho tenia tot: talent, bellesa, sensualitat... No puc entendre que li va passar per a no desenvolupar espectacularment la seva carrera a partir d’aquest film tan comercial. Però alguna cosa deuria passar...

King Kong. Part 1. El director i la part tècnica.

King Kong

Aventurer lector,

per primera vegada, potser l’última, parlaré d’un parell de directors que no varen fer mai més res lloable al món del cinema. Però imaginar i filmar aquesta pel•lícula és prou mèrit com que per a que no oblidem mai els seus noms.

Us estic parlant de Merian C. Cooper i Ernest B. Schoedsack, els artífexs d’aquesta meravella que va avançar tantes i tantes coses en el món del cinema.

Freaks. Part 5. Obra mestra.

Freaks

Culte lector,

ens trobem per primer cop davant un film que no va ser considerat fins moltes dècades després de la seva estrena. Uns pocs crítics i uns pocs espectadors guardaven el seu record amb delit esperant que algun dia es tornès a estrenar aquesta meravella.

Podria ser aquest film la primera pel•lícula de culte de la història? Què és una pel•lícula de culte? Què la diferencia d’una obra mestra? Una pel•lícula de culte està abocada a convertir-se amb el temps en una obra mestra? Quantes qüestions! M’acompanyeu per intentar esbrinar-ho? Endavant.

Freaks. Part 4. Context històric cinematogràfic.

Freaks

Firaire lector,

aquest film no és pas un documental. És una producció de Hollywood, però s’aproxima extraordinàriament al món que vivia aquella gent. Ens mostra el costat humà d’allò que en un primera mirada veiem com a inhumà.

No era pas estrany que a finals del segle XIX i principis dels XX hi haguessin circs i fires. Però la fira anava més enllà de l'entreteniment, satisfent la morbositat i mostrant la part més estranya i repugnant de la natura física humana, això sí, de vegades encabint un pocs participants del circ.

Freaks. Part 3. La pel•lícula.

Freaks

Marginat lector,

us puc ben assegurar que la realització d’aquest film va ser la fi del genial Tod Browning.

Ja hem comentat en d’altres entrades que de vegades la gent encara no està preparada per veure allò que després s’admirarà. Això ha passat en totes les èpoques de la història del cinema. Aquest n’és un cas més.

Freaks. Part 2. El repartiment i la part artística.

Freaks

Deforme lector,

sense que serveixi de precedent avui parlarem de tot el repartiment secundari deixant de banda els actors convencionals.

Convencionals... Molt m’he rumiat el mot per no ferir susceptibilitats, però per si teniu cap dubte em refereixo a ‘convencionals’ físicament. No entraré ara en debats de bioètica ni en reflexions moralment efímeres. Els ‘altres’ no són anormals, senzillament no són convencionals. I el més punyent a l’hora de veure aquesta pel•lícula és saber que és així, que no hi ha truc ni maquillatge.

Freaks. Part 1. El director i la part tècnica.

Freaks

Transgressor lector,

abans que res voldria aclarir que malgrat pugui tenir una devoció especial per les pel•lícules de terror, no supera ni de lluny la devoció que tinc per les obres mestres.

L’any 1932 està ple de títols memorables, però no he sabut posar-me d’acord amb il•lustres crítics i no he valorat suficient la producció d’aquest any.