Diluït lector,
què li va passar a un tros d'actriu com Fay Wray?
Si m’ho preguntés algú diria que tenia tot per ser una de les estrelles més recordades de la història del cinema. Sí, ho tenia tot: talent, bellesa, sensualitat... No puc entendre que li va passar per a no desenvolupar espectacularment la seva carrera a partir d’aquest film tan comercial. Però alguna cosa deuria passar...
Nascuda el 1907 a Canadà, va començar a aparèixer d’extra sent una adolescent. L’any 1926 la Western Association of Motion Picture Advertisers tria un total de tretze dones aspirants a estrelles: Janet Gaynor i Mary Astor entre elles, i òbviament Fay Wray. Llavors la seva carrera es propulsa i comença a interpretar heroïnes a les ordres de grans directors com Erich von Stroheim i al costat d’estrelles indiscutibles com Gary Cooper.
Poc després, l’any 1932, protagonitzarà un parell de pel•lícules de terror com Doctor X (Michael Curtiz, 1932) i The Vampire Bat (Frank R. Strayer, 1933).
Potser la seva interpretació i la seva capacitat pulmonar a l’hora de cridar davant el suposat terror va fer que Merian C. Cooper l’abordés pel seu nou projecte: ‘treballaràs amb un home molt alt, un líder fosc i incommensurable”. Això és el que diuen les cròniques sobre la proposició del director a l’actriu. I quan ella acceptà, les cròniques diuen que va descobrir que aquell home alt era un goril•la al que anomenarien Kong.
I la protagonitzà. I la bella matà la bèstia i va ser admirada i somiada per tothom. Però durant poc temps.... Molt poc temps. Fay Wray caigué en un lent declivi i va començar a protagonitzar pel•lícules d’acció de poc pressupost. El 1942 s’acabà retirant de la gran pantalla i només se la recorda apareixent en sèries de televisió a l’època dels anys cinquanta.
Per a mi és un gran misteri com estrelles potencials com Fay Wray van deixar diluir-se davant la pressió dels estudis. Ja hem comprovat en anteriors entrades que no és una excepció grotesca. Però, al meu parer, aquesta clama al cel. Avui en dia encara admiro fotografies promocionals com aquesta, per tot allò que desprèn el personatge. Jo m’hagués enamorat d’ella incontroladament.
Però més enllà d’aquesta defensa incondicional sobre l’heroïna no hem d’oblidar, King Kong a banda, tots els personatges que l’envolten.
Fay Wray enamorant-me amb el seu posat. |
El primer és Robert Armstrong, amb una prolífica carrera com a secundari fins a finals dels any quaranta. Després, com sempre els hi passa als secundaris massa secundaris, una carrera a la televisió que es perllongaria fins a mitjans dels anys seixanta.
No massa diferent va ser la carrera de Bruce Cabot. Un aspirant a galà que no va tenir el suficient talent per a consolidar-se dins la voracitat dels estudis.
No voldria acabar de repassar els actors sense fer un esment als indígenes que poblen l’illa Calavera. Tots eren afroamericans, cosa poc usual, i al seu davant, com a líder dels 'salvatges', descobrim un tipus anònim anomenat Noble Johnson.
No hauria de ser anònim per nosaltres. En Johnson era tot un empresari i avançat defensor dels negres nord-americans. El 1916 va fundar el seu propi estudi per fer pel•lícules dedicades a l’audiència negra. Va aconseguir que el Lincoln Motion Picture Co. fos una productora exclusivament dirigida i orientada als negres. Malauradament a principis dels anys vint, no va tenir més remei que deixar-ho i guanyar diners actuant.
No li va anar pas malament. La seva corpulència i el seu talent el feren participar amb més de cent quaranta títols fins a retirar-se l’any 1950.
Potser Noble Johnson va ser l’únic que va triomfar actuant. Però no tot va ser un fracàs en la part artística. La pel•lícula no tindria sentit sense la dramatització musical d’un geni: Max Steiner. Un altre geni sorgeix en els nostres anàlisis. Si us dic que és el compositor de les bandes sonores de pel•lícules com Gone with the Wind (Victor Fleming, 1939), o Casablanca (Michael Curtiz, 1942), entendreu per què no cal fer-li massa rebombori. El tindrem present en moltes entrades.
Ho deixem per ara tot esperant les anècdotes sobre la pel•lícula. Espero que ens hi retrobem. Res més.
Salut i bon cinema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada