dimarts, 1 de maig del 2012

Metropolis. Part 4. Context històric cinematogràfic.


Dogmàtic lector,

avançàvem a l’entrada anterior que el nazisme començava a ocupar un important lloc dins les ideologies alemanyes i europees. El feixisme i el totalitarisme envaïen cervells pocs sofisticats, i països poc desenvolupats o estabornits per la primera gran guerra, podien creure en el que fos per tal de ressorgir.

L’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini i, molt més enrere, l’Espanya de Franco, volien aprofitar els nous temps per intentar dominar els cervells dels seus súbdits.


Al menys, algun d’aquests deplorables feixistes, pensava de vegades en la cultura i no només en les retallades... I aquesta, la visió i l’aprofitament cultural, va ser el somni de Hitler en veure la magnificència del film de Lang.

No era només la plasmació del futur; era la grandiositat d’aquell futur i la forma en que es presentava. Metropolis (Fritz Lang, 1926) era una producció superlativa, amb uns decorats espectaculars, uns efectes especials mai coneguts i una (falsa) arquitectura que qualsevol partit polític hagués utilitzat per impressionar les masses.


La impressionant ciutat anomenada Metropolis

Aquests decorats, aqueta arquitectura, gairebé promovia l’expansió forçosa en ments alterades com les de Hitler. Els motius quasi religiosos, la submissió i la revolta del poble, el líder espiritual. Hitler es deuria fregar les mans, i més, sabent que Thea von Harbou, l’esposa del director, era simpatitzant dels seus ideals.

El ministre de propaganda nazi, Goebbles, acabava de trobar el seu representant davant el món. Amb les produccions de Lang, (director dels estudis de la UFA fins el fracàs comercial d’aquest film), les pel•lícules podrien ser exportades al mercat estatunidenc, i el nacionalsocialisme seria publicitat per tot el planeta. Amb les idees del partit i el talent del director, la ideologia política s’estendria sense cap oposició per no extingir-se mai més.

La mort de Rodolfo Valentino al 1926 havia estat aprofitada per Mussolini, que presumia de la nacionalitat italiana del millor actor del món (o al menys un dels més admirats). Poc després, la diva alemanya Marlene Dietrich abandonava els germànics per instal•lar-se a Hollywood fugint d’ideologies poc recomanables. El partit nazi havia dipositat totes les esperances en Lang.

Però res és etern. Idees i humans pereixen amb més o menys celeritat segons els designis dels temps. I Lang va anar fent la seva obra al marge dels desitjos propagandístics dels nazis fins que un dia va haver de marxar per salvar la seva pròpia vida: Lang acabava de rodar Das Testament des Dr. Mabuse (Fritz Lang, 1933) on el protagonista, un criminal sense escrúpols, tenia indissimulades tendències nazis.

El director va ser cridat immediatament per Goebbles. El seu error i mal gust només seria reparable si acceptava representar el partit a través de la direcció de totes les produccions dels estudis del règim. Lang acceptà conscient que res podia fer i aquella mateixa nit va robar les joies de la seva dona escapolint-se cap a l’exili en una fugida que presumeixo arriscada.

En altre ordre de coses cal recordar que Metropolis (Fritz Lang, 1926) és l’últim exponent del cinema expressionista alemany, un moviment que s’extingia per donar pas al que s’anomenà la Nova Objectivitat (Neue Sachlichkeit), que, en front a la tendència expressionista, 'volia retornar a la figuració realista i a la plasmació objectiva de la realitat'. (Vegeu Nova Objectivitat)

Si us hi fixeu en les fitxes més fiables del film, veureu que en realitat sempre daten la pel•lícula l’any 1927. I és cert, però va ser començada i rodada en la seva major part l’any 1926. Jo m’he pres la llibertat de datar-la aquest any, quan l’expressionisme encara no agonitzava tan vehementment (de passada no coincidirà amb la propera presentació que fem, que és de l’any 1927).

Però més enllà d’aquesta ubicació dins un moviment artístic, el film serà reconegut per encetar el gènere de la ciència ficció, amb tota una sèrie d’elements que seran inspiradors per a milers de futures produccions.

És una obra mestra aquesta pel•lícula? Ho descobrirem a la següent entrada.

Salut i bon cinema!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada