Maleït lector,
a voltes dos pols oposats conviuen en el temps dividint partidaris d’un i de l’altre. Us pregaria que no caigueu en aquest parany perquè aleshores deixareu de gaudir l’obra del que menys us complagui.
Davant, o darrera, o al costat del colossal Charles Chaplin apareix un altre geni: Buster Keaton, amb una proposta diferent, un tarannà diferent. Ni millor, ni pitjor. Diferent. Si us plau, us prego que no compareu i així podreu entomar les grans aportacions d’ambdós.
L’extravagància i nervi de Chaplin és igual de lloable que la passivitat i inexpressió de Keaton. Us recomano gaudir dels dos extrems.
Dit això, encetem una anàlisi on per primer cop (i no serà l’últim), dos directors s’uneixen per dirigir un film. Òbviament un d’ells és Keaton. L’altre és Clyde Bruckman, a qui presentarem breument abans de centrar-nos en Keaton.
La gran producció de Bruckman se centra en els guions (suposo que per la seva formació periodística). Va col•laborar amb Keaton confegint la història d’alguns dels seus films (Sherlock Jr., Buster Keaton, 1924; The Navigator, Donald Crisp, Buster Keaton, 1924; The Cameraman, Edward Sedgwick, 1928; entre d’altres). I com a director ens deixa una desena de pel•lícules i igual número de curts, que no varen tenir cap mena de transcendència (potser podríem destacar, per la coneixença del personatge, Feet First (Clyde Bruckman, 1930) amb Harold Lloyd).
Respecte a Keaton hem de mirar una mica enrere i recordar la figura de l’artista total. Dirigeix, interpreta, fa el guió, produeix, fa el muntatge i controla tot allò en que no participa directament.
L’única diferència està en que, per qüestions que comentarem de refilada posteriorment, a partir d’aquest film el nostre protagonista no va aparèixer mai més com a artífex dels seus films. Tot i que eren els seus films i, creieu-me, n’era l’artífex.
I què aportà Keaton al cinema? El mateix que tots els altres artistes que ja hem conegut a les altres entrades: innovació, risc i genialitat.
Innovació perquè aportava el seu gra de sorra a les futures maneres de rodar. Risc perquè a l'estar tot de forma pressuposada inventat i admès, s’atrevia a tornar a inventar esperant que el públic descobrís i tolerés. I genialitat, perquè ni innovació ni risc haguessin transcendit sense aquest component innat que només tenen uns quants escollits.
Buster Keaton passarà a la història del cinema per aquest film i aquest film va ensorrar el control que hagués volgut exercir durant les següents dècades.
Com tantes vegades ha passat, la pel•lícula va ser incompresa a la seva època i el dèficit que va generar va maleir a Keaton, que mai més no va dirigir altre projecte. O, millor dit, mai més va figurar com a director o productor als títols de crèdit, tot i que a ningú se li escapa que la seva petjada (i per tant control absolut)romandria en films posteriors.
L’etapa del sonor tampoc va poder apartar-lo del món del cinema com a actor, tot i que, participant en més de cent quaranta pel•lícules, no podem dir que tingués una carrera immaculada.
Què hagués passat si els estudis no l’haguessin inclòs amb lletres majúscules a la seva llista negra? Ningú no ho pot saber, però hom pot intuir que avui parlaríem d’una de les figures més rellevants del setè art.
De la resta de l’equip poc se’n sap (o poc en sé). Dels dos cinematògrafs que van participar-hi cal destacar a Devereaux Jennings, més prolífic als anys precedents a aquesta obra, però amb algun treball interessant a posteriori. Sigui com sigui ningú no li podrà treure el mèrit de saber captar la llum en exteriors, que com veurem en properes entrades, és un gran desafiament tècnic que Keaton i el seu equip assoliren amb un excel•lent treball.
Els demés no em molestaré ni en anomenar-los. Si teniu curiositat sempre podeu mirar la fitxa tècnica de la pel•lícula al pertinent enllaç. Jo he considerat que les seves carreres eren irrellevants (per poc prolífiques) o per mediocres (per no reconèixer a la seva obra cap resultat).
Així que, amb aquest judici agosarat, m’acomiado fins la propera, on parlarem dels actors i la part artística.
Salut i bon cinema!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada