La grande illusion. Part 3. La pel·lícula.

 

La grande illusion

 

Oblidat lector,

Com dèiem ahir ("dicebamus hesterna die" què digué Fray Luis de León i que després aprofità Unamuno) es narra aquí la història d’uns presoners en un camp de concentració alemany. Res de l’altre món si no fos per la necessitat de confraternitzar amb l’enemic que imposa Renoir.

Molt se’l va criticar (ara també) per presentar els nazis com a éssers agradables, humanitzats, comprensius... És una crítica justificada. Tothom sap que no ho eren. Per què ho podem perdonar? Per què són presentats amb tanta benevolència?

La grande illusion. Part 2. El repartiment i la part artística.

 

 

La grande illusion

Europeu lector,

el repartiment d’aquesta pel·lícula ens permet conèixer una figura prou important dins la història del cinema francès: Jean Gabin, un actor d’aspecte rude allunyat dels estereotips de galà, que segurament arribà al zenit de la seva carrera amb el film que avui ens toca analitzar.

Pocs anys abans, l’actor francès va començar a tenir un gran reconeixement al seu país, però la interpretació que ens ofereix a La grande illusion (Jean Renoir, 1937) va consolidar-lo definitivament i li va obrir les portes de Hollywood.

La grande illusion. Part 1. El director i la part tècnica.

La grande illusion

Influent lector,

tornem a la vella Europa, concretament a França, on han nascut talents inqüestionables de la història del cinema.

De tots aquests mestres avui li toca el torn a Jean Renoir, innovador des dels seus començaments i influenciador fins a termes insospitats.

Camille. Part 5. Obra mestra.

Camille

Enamorat lector,

poques coses queden per afegir per convèncer-vos que aquest és un film que no podeu deixar escapar.

A la magistral direcció, l’enorme interpretació de la protagonista principal i el perfecte guió, s’uneixen una sèrie d’intangibles que poden passar desapercebuts per al neòfit.

Camille. Part 4. El context històric i social cinematogràfic.

Camille

Convuls lector,

si ens poséssim en el cap de l’espectador mitjà d’aquella època, segurament pensarien que la gran depressió començava a dissipar-se i que una llum es començava a veure al final del túnel.

Les comèdies i els melodrames ajudaven a absentar-se durant 90 minuts de la vida quotidiana. D’altres gèneres però, (que tindrem oportunitat d’analitzar), reflectien tot el que estava passant al món. I què passava al món?

Camille. Part 3. La pel·lícula.

Camille

Dramàtic lector,

des que començarem aquest viatge ja hem pogut analitzar uns quants gèneres cinematogràfics. Ara toca el drama romàntic, que per damunt de tots els altres gèneres, té una complicació que difícilment se supera: caure en el parany de la cursileria.

Camille. Part 2. El repartiment i la part artística.

Al meu nebot Víctor. Lo puto campió!

Camille

Diví lector,

com ja havíem avançat en l’anterior entrada us presentaré la divina Greta Garbo i tots els seus mèrits com a actriu.

A principis dels anys 20 la nostra protagonista comença a participar de manera gairebé anecdòtica en films suecs de poc interès. No serà fins l’any 1924 quan la seva vida canviarà i el mite es comença a forjar.