Veniu, veniu. Jo us acompanyo...

Cinema Victòria. (Hospitalet de Llobregat a finals dels anys 70).

Estimat lector,

serà aquest un bloc que a través d'una sèrie de pel·lícules fonamentals us ajudarà a entendre què és una obra mestra. No és pas fàcil poder explicar al neòfit què és una obra mestra cinematogràfica, ja que les nostres circumstàncies ens poden portar a menysprear perles sublims i a estimar bunyols inclassificables.

On està doncs el secret? Què fa que un film sigui magnificat pels crítics i fer-lo etern? Si no compartim el criteri dels crítics no sabem de cinema? Per què m'avorreix una pel·lícula que la humanitat ha classificat d'obra mestra?

No us esvereu! Totes aquestes preguntes tenen resposta i totes seran contestades.

Fins i tot, al llarg de la vida d'aquest bloc, aprendrem a contestar una pregunta que tot bon cinèfil hauria de saber respondre: com puc saber si allò que estic veient és una obra mestra?

Ho sabreu. I tant què ho sabreu! I ho comprendreu tot a partir de l'anàlisi d'obres cabdals. Una pel·lícula per any. Un any per a una pel·lícula. Una presentació periòdica, que espero que, no només us faci entendre el cinema, sinó la pròpia història que a tots ens envolta.

Abans però farem dos capítols introductoris, breus, i uns modestos consells per gaudir d'una projecció...

Un capítol el dedicarem a entendre que és el concepte d'art, perquè el cinema és un art; l'altre a explicar els orígens del cinema allà pels voltants de març de 1895. No crec que ni vosaltres ni jo estiguéssim preparats per empassar-nos vint o vint i cinc pel·lícules mudes sense massa sentit... Tot i que no estaria de més per entendre aquest art! Malgrat tot caldria començar des del mut. L'any perfecte és el 1922. Griffith ja ha revolucionat el cinema com a art i a la vella Europa es comença a experimentar amb noves propostes.

Si us sembla bé, després dels capítols introductoris i quatre consells, intentarem esbrinar què passava l'any 1922 i per què una pel·lícula que nosaltres anomenem Nosferatu és una obra mestra. Després ens saltarem alguns anys per plantar-nos, en poques entrades, al cinema tal i com ara el coneixem.

Fins la propera entrada companys. Començarem amb els consells!

Salut i bon cinema!